Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana
Universidad Nacional Autónoma de México
Flora Medicinal Indígena de México
Flora Medicinal Seri de Sonora.
Conca´ac Quih Ziix Icoihipe Hehe Iyaat Oaanloj Coi
[ ]  [ ]  [ ]  [
Nombres botánicos
]  [ ]
Comiitin, Palo fierro
Comiitin

Hant ihiit caap tiix hanl coipatiaax cocöj cah iti colx cmiyaat. Itajc quih an oo coiplam coi taax taaiscan moos cömotiit iha, inail itacl com haxicoopolo. Istaalca quih taax xpanams yail coil haxantianaco cmiis ihmaa, isaija iti coocaxoj tintica yapötx heeto cah cmanim, haas itsj quih taax imiis. Itajc cahxacapoj tintica tiix icös cah cmanim, oxotiixt hantipimac imiis. Yapötx zi iti miima haa. Hehyeen xah, hant pticaatazo xah, hantihipi caiscan quih taax iti moocöp, haas xah, hehe hantihiti quih ihmaa quih moos ihiin ac iti miip.

Hant iti yaacp coom. Socaaix xah, Haxöl ihom xah, Tahejcö quiij xah, Tiix iti moocöp.

Ziix icohiipe quih coi haa ac. Icozim an hant yaat xah, zaah cootni xah taax ocöspaah taax inailc coi haax caapl quih an oo tpaaquimx haxcompassi, hizaax ocöpopaah tax siipi haa. Ziix quih iti cötpaacta coi caa mooquepe ac.

Ziix quih inqueepe isooj quiij iti cahca xah. Cmique quih zo haquix hehyeen com contima ziix iis iscaa pohoox hecoot siih pohoox hizaax an oo coititaima icozim cap tiix taixaj hant zo coaahca ha, oxtpaacta maa haax itcmoon icozim an hant moiit, hanxö cattax ihaa hizaax aitahama. Ilit quiij itajiz itooj taaij ziix quih itahitx tcoomax imiitalquim.


Palo fierro

Es un árbol muy grande, mide cerca de tres metros. Los palos de este árbol son muy duros y pesados, tienen la cáscara de color obscuro. Las hojas son de color verde cenizo y una rama está formada por muchas hojitas, igual a las del mezquite. Las ramas son muy espinosas, las espinas son de color cenizo y chiquitas. No da flor. Crece en el monte, en lugares planos, en suelos duros, cerca de péchitas y mezquites.

Localización geográfica regional. Punta Chueca, Desemboque, Isla del Tiburón.

Uso medicinal. Para curar lo insolado, asoleado, se remoja en agua fría la cáscara y se toma como agua de uso.

Causas y síntomas de la enfermedad. Cuando la gente sale al monte a juntar semillas o a cazar en tiempo de calor se asolean mucho, se insolan si no llevan agua y caminan mucho. Les duele la cabeza, se marean y luego comen y les pega vasca.