Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana
Universidad Nacional Autónoma de México
Flora Medicinal Indígena de México
Flora Medicinal Tének de la Comunidad De Tanleab Municipio de Huehuetlan, San Luis Potosí.
Tojomtalab Ilal Tenek Ti Al Kuenchal Tanle´ab
[ ]  [ ]  [
Nombres en español
]  [ ]  [ ]
Bek, Guayaba
Bek

Pel jun y te´ xu yejel akak lejab in puwel; in te´lil olidh; ani yan in kwe´el in kwa´jbal, in xekel tijax ani toldhachik we´, ani u witsim dhakni´. Walam pel jun y te´ tsamamal. An te´ ka ela´ patal an tamub; ani in k´wajbal in walil ani u k´apab; u walim ti buk ani ti waxik a its´ an támub; u yejel ti ts´ulel, ani ka ela´ ti alte´; axi te´ yab u t´aynal expidh max ka ela´ ti alte´ ka ak´i´ ani u yejelix tana.

An bichowchik ju´ta ka ela´. Ti al an bichow Tan ajab, Dhinkabe´, ti k´anwits, San Antonio, ti Akich mom, Tan lajax, Pamalon, ani ti Dhakpen.

Eyad ilaltalab. U eynal tam u yajnal a chukul, tam wilk´idh it k´alel alte´ u bajuab an tsakam ani xi pakdha´, in xekel ka paxk´unchi ani ka uts´a ejtil an ja´, tam in kwa´al in walil ka tsauchiani ka ts´ejka ejtil an wat´ab ani tali kin uts´a ti jun y taza yanil ma ka tixk´an an yawlats alwa´.

An ot´somtalab kal axi yawlats. An yajal k´al a chukul u tujel tam ka k´apu jant´o yabats alwa´ o tam ne´ets tit k´apul yab ka t´aka a k´ubak, o pil jant´o tana´its tu tujel an yawlats ani jaye u tujel max ka uts´a an ja´ ti itse´ o ti mom, kom nix kidhap jaxtamix an yejental ka t´akan abal ats´ey ka k´uajay t´okat an ja´ ani ka ejto jaye ka paxk´u an ja´ abal ka uts´a.

Tam a yajnal a chukul wadhadh ani wilk´idh it alte´lom ani talchik u xa´al k´al an yawlats.

U eynal pil. An te´ u eynal k´al an dhi´, ani in walil u k´apab.


Guayaba

Árbol de 6 m de altura aproximadamente, su tallo es liso y con muchas ramas. Las hojas son pequeñas y un poco duras. Flores blancas. Se encuentra durante todo el año, da sus frutos por los meses de julio y agosto. Crece en los mizcahuales y en los montes, estos árboles casi no se siembran, cuando se limpia un terreno y se encuentran, se cuidan y no se tiran. Se considera fresca.

Localización geográfica regional. Huehuetlán, Coxcatlán, San Antonio, Tancanhuitz, Aquismón, Tanlajas, Tampamolon y Axtla.

Uso medicinal. Se usa para el tratamiento de la diarrea (chorro) en niños y gente grande: se ocupan las hojas, éstas se preparan como té y se toma como agua de tiempo; cuando hay frutos, éstos se muelen y se prepara un atole que se puede tomar una taza varias veces al día, hasta que la diarrea se quite bien.

Causas y síntomas de la enfermedad. La diarrea da por comer alimentos descompuestos o por no lavarse las manos al comer cualquier otro alimento, también por tomar agua sucia de los arroyos o pozos; por eso los pozos deben de lavarse para que siempre estén limpios y hervir el agua que se usa para beber.

Cuando se tiene chorro duele mucho el estómago y va uno a cada ratito al baño, hay veces que a la persona enferma también le da vómito.

Otros datos. Este árbol se ocupa también para la leña y su fruto se come.