Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana
Universidad Nacional Autónoma de México
Flora Medicinal Indígena de México
Flora Medicinal Seri de Sonora.
Conca´ac Quih Ziix Icoihipe Hehe Iyaat Oaanloj Coi
[ ]  [ ]  [
Nombres en español
]  [ ]  [ ]
Xptisil, Hierba del venado
Xptisil

Hehe hant ihiiti hipiix istj zi iti miich iha, itaaj quih iti mootaat cquiaaxoi taax oo iti moocaxolca, hatx cöazoj iix miis quih c´haa, moos hant imaac quih moos imiis. Yapötx haxcacöla cmaasol haxcoi maaixajo ihmaa. Isahaasi quih taax ziix quih c´heemp quih caiixaj taax ihmaa. Iti coicösxaj ac taax hanl coipatiaax imaac coih caah iti cmiyaat. Iiztox hizaax ah t´hamaax cmaax moopötx, hazoj imal quih icozim quin an oo caap xah, queeto yaoo xah. Haho quih iteel xah, hehyeen xah, hast ixaai tintica tiix ah iti mocöp. Hant ipzx xah, hant ihiipe hant caiitic quih c´haa taax moos an oo moom, comeeten hant coocöpetilc, quih hehe quinla quih taax itaiinimx hapx miyaat.

Hant iti yaacp coom. Socaaix xah, tahejcö xah, Haxöl ihom xah, Hanöj iitcoj taax tcoo iti ihoom ihaa.

Ziix icohiipe quih coi haa ac. Hax caap tahmatj cmaax xptisil icöloj quih cmaah haainim, tmaatj maax cmaax hapaasi ha taapxa maax zaah caap miimee, icaazlx xah, hataap quih taax quisooj quiij coacooix iha. Ziix quih iti cotpaacta coi mooquepe, Ziix quih inqueepe isoojquiij iti cahca xah. Hataap cötacax maax quiif quiij quitaap quih itaa hant imiimij, quiliit mahjiiz, quinaail com moos imaantj, quiipniij ac tahjiiz icaazix quih moos maahatxo.


Hierba del venado

Es una rama que no tiene hojas, son unos palitos de color lila, casi cenizo, da unas florecitas como cornetas largas, amarillo claro, tiene un olor fuerte y feo. Mide cerca de medio metro. Florece en septiembre y octubre. Crece en la orilla del camino, en el monte, en la falda de los cerros, en los arroyos. Se encuentra en suelos arenosos, junto con golondrinas, hekinla.

Localización geográfica regional. Punta Chueca, Isla del Tiburón, Desemboque, Kino.

Uso medicinal. Se hierve una taza de agua, se le agregan unos palitos de hierba del venado, este cocimiento se toma tibio tres veces al día, para la gripa y la tos (V. úlcera en la piel).

Causas y síntomas de la enfermedad. Con la gripa escurre la nariz, duele la cabeza y pega calentura, puede doler la garganta y dar tos. Esto pasa cuando llegan los vientos fríos y a la gente con el cuerpo caliente le da el viento fresco.