Biblioteca Digital de la Medicina Tradicional Mexicana
Universidad Nacional Autónoma de México
Flora Medicinal Indígena de México
Flora Medicinal Seri de Sonora.
Conca´ac Quih Ziix Icoihipe Hehe Iyaat Oaanloj Coi
[
Información general
]  [ ]  [ ]  [ ]  [ ]
Pnacöl, Jojoba
Simmondsia chinensis (Link.) Schneider
Pnacöl

Hehe hant ihiiti hipiix hehe yail com itacl coi yaat iha, xo hehe hapah quih taax iqui coi hiin ac taax quisiil iha, inaail itaacl coom haxmoosclo. Istaalca coi taax xpanams yail coil haxcoimaixajo ihmaa, istj iyaataj coi haxiquimitajij, moos haximpeetijco. Yapötx oxo quisiil haxcooxpo quih iti miij. Iqueetmoj iizax cap t´haa maax haha. Iis quih cotötiijx cmaax haxmimaaxato moos caiiscaam ihaa. Iiztox hizaax t´haa cmaax iis quiij miizj cmam iha, icoozim quih taax an oo coiititaii haha. Icozlajc iizax xah, imam imam iizax xah, hant yail iha tii iizaax xah taax t´haa maa haquix quih ihaa. Hehe hant ihiiti hipiix ihasi zi iti miima haa. Xaasj xah, coosi quih, haas quih taax ahaqiicot miiti.

Pnacöl ctam caap tiix hanso yapötx quih iti mooxalca, xo cmaam caap tiix iis caah iti mooxalca.

Hant iti yaac coom. Socaaix xah, Haxöl ihom xah, Tahejcö xah, Hanöj iitcooj xah, ziipöl iifa xah, Zaaj quihöj xah, taax tcoo iti yaacp iha.

Ziix icoihiipe quih coi haa ac. Iis quih yopötx quih cötahaiinimx impaaztoj haax quih moos imiinim, cmaatj quih taax t´ha maax impaasi cmaa hant cöiifi zo iti cöpaasi poohoox, hizaax iti coi paai quih moos paac haha, poohamoc taax hant saacompix cmaas spaasi iha. Iis coi taax tahmootnix, cmaax tahnezj quilit itac quiij cmanaxz, hizaax ocöpah taax quilit coi hant smooit haha. Ziix quih iti cotpaacta coi mooquepe xah.

Ziix quih inqueepe isooj quiij iti cahca xah. Ziix quisaax quih tihx tazix maax iteen ac ha taap quih an oo mooma ipniij ac moos imaajiz, ipiiz itac xah, ipaacta xahaa tahcax isct quiij moos taax ocompaacta. Icamooquepe hipiix hanso tcoo iti coihj iha. Quiixt xah queej xah, ihaapl caah tiix t´haa maax hamaa. Icaazlx caap tiix quiipnij ac tahjiz haax caapl quih quinail coom itoopl. Maax hizax ocompaacta. Xiica quistox coom paac itaiinimx iliit copxöt coi coox hant mooit zaah quih iti hintiim quih tahatxo maax hehe. Ziix quih caacaixaj quih isooj quiij imaainim iha taax ahitah haama.

Ziix quih ihmaa iti coi hapaacta ac.

Cmajiic coi taax itoocamsaj quih coi maah oopl iltiic quiij tahmootnix. Cmaax miizj t´hamax tapöj tupi maax quiitocamsaj com compasi. Pnacöl iis com taax hicoozim quih an oo coiitai cmaax imaaizi Conca´ac ctamcö coi, queexelim quih tiix hant ihmaa zo an oo quiih iha, xo hant ac cötafp imiitalc haa.


Jojoba

Es una rama más grande que una hierba, más chica que un árbol, tiene la cáscara ceniza y las hojas son verde claro, alargadas con punta, un poco redondeadas. Da una flor blanca chiquita en el mes de mayo. La semilla cuando se seca es de color café y se siente dura. La semilla está madura en los meses de calor: junio, julio y agosto. Esta planta no tiene aroma. Crece en el monte, a orilla de los caminos, en la falda de los cerros. Se encuentra junto con sahuaro, choya y mezquite. Hay jojoba macho y jojoba hembra: Una hecha flor y la otra semilla.

Localización geográfica regional. Punta Chueca, Desemboque, Isla del Tiburón, Kino, Campo Las Víboras, Campo Sargento.

Uso medicinal. La semilla y la flor se hierven en una taza de agua, este cocimiento se toma tibio en la mañana y en la noche para curar la tos. La semilla tatemada se machaca y se unta en el cráneo para la caída del cabello (V. embarazo).

Causas y síntomas de la enfermedad. Cuando la persona tiene tos le sale pus por la boca y le duele la garganta y el pecho, a veces hasta el pulmón. Esta enfermedad les da a chicos y grandes en tiempo de frío. La tos pega por mojarse con agua fría cuando duele la garganta. El cabello se le cae a la gente cuando camina mucho en el sol y le faltan vitaminas (V. anemia).

Otros datos. Las mujeres se pintan las cejas con la semilla: Primero se tatema, luego se machaca y después se unta en las cejas.

Los hombres juntan la semilla de jojoba en los meses de calor y la venden a los compradores que vienen de fuera.